Aquesta historia que vaig a contar-vos en el castell,anomenat Felici,allí tots es portaven bé i tenien molta confianza entre ells,sempre tenien actes opn acudior i terres que cultivar.
Un dia Núria estava passejant pel jardí del castell,se sobte a la llunyania va vore un home,ella es va a probar per veure qui era,ell li va dir que era un cavaleer que es deia Miquel,van estar una bona estona junts però Núria es va tindre que anar el seu marit Alva li cridava per anar a sopar.Alvar la va trovar bastant distinta com si alguna cosa li preocupara.
Aquella nit Núria va eixir del balcó sentia veus i va mirar baix es va veure a Miquel recitan-li una poesia en la qual ell expresaba els pocs sentiments cap a ella.Núria va baixar correns i descalça on estava ell, li va donar un abraç i se’l va exportar a un amagatall però el temps s’acabava i ella habís d’anarse’n a la seua habitació amb Alvar, però Pere que estava per el jardí la va veure donan-li un petó a Miquel ell es va quedar de pedra, però no li va dir res a Alvar, per el fet de por.
Van passar els dies, les setmanes… i Núria cada día el volía més i més, quedaven tots els dies a l’amagatall. Pere que desde que la va pillar no li llevava el ull de damunt i veñia com entrava i eixía de allí tots els dies. Al cap d’un temps Pere ja no aguantava més que el seu senyor estiguera enganyat per la seua dama i li ho va contar tot a Alvar, ell ho va investigar i va ordenar que vigilasen a la seva dona. Quan va descubrir que era veritat va entrar a l’amagatall per matar a Miquel però quan l’anava a matar es va ficar Núria pel mig i va ser ella la que va morir, Miquel destroçat per la desgràcia es va matar per estar amb ella.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada